Si us dic que vam escollir el dia perfecte, no va ser cosa nostra, va ser cosa del destí. Totes les prediccions eren tempestes de les fortes i contra tot pronòstic vam decidir continuar la sessió de preboda endavant. Ens arriscavam a no poder fer ni una sola foto, al Carles i la Maria no els importava, ells es conformaven amb conèixer-me i passar una tarda junts, això em va aclaparar "no era un pensament normal" jajajaja. Jo sempre penso que "qui no arrisca no guanya" i gràcies a arriscar-nos vam tenir la millor llum que ens pot oferir el Delta, quina meravella! Va ser una tarda fantàstica, i vam gaudir com nens. Una d'aquestes experiències que se't queden guardades a la memòria i et dibuixa un somriure a la cara.